Vaig sentir la il.lusió de que allò que era una idea boja ara ja és una realitat que no es pot parar. A Catalunya tindrem un Pla Nacional de Valors

200 persones involucrades, treballant durant 7 mesos i fent mes de 100 reunions és el que portem fins ara en la preparació del Pla Nacional de Valors de Catalunya. Hem acabat la fase de diagnòstic i comencem la de línies programàtiques, que portarà a accions. La setmana passada es va fer la presentació de les conclusions dels 16 grups de treball al Conseller Cleries.

Escoltar les conclusions de tot aquest treball és una experiència que toca, que no deixa fred, que fa pensar i que, sobretot, fa sentir.  Vaig sentir la força d’una societat que s’organitza per a construir un futur millor i  la força d’unes persones que malden per veure el món d’una forma positiva, innovadora i, des d’alguns punts de vista, arriscada. Vaig sentir la força d’una nació que s’esforça per trobar maneres de ser i d’actuar pròpies. Una nació que no està en les estructures rígides d’un estat però que tampoc te els recursos d’un estat per a garantir la seva supervivència. 

I és que a Catalunya o fem les coses d’una altre manera o no ens en sortirem. Sense grans pressupostos, amb deutes que no se’ns retornen, sense inversions, sense capacitat per recaptar, sense exèrcit (no em cal a mi...), sense poder decidir tantes coses sobre l’educació dels nostres fills, sense poder relacionar-nos amb els altres països com iguals, sense projecció d’estat, sense poder fer polítiques pròpies d’infrastruectures i sense tantes altres coses que no tenim, o juguem les nostres cartes o no hi tenim res a pelar.

Vaig sentir l’emoció que sorgeix tímidament d’un racó del cor però acaba brollant descontrolada al trobar-se amb les emocions de 200 cors mes. Va ser com una petita flama que guardes en un racó i que sense adonar-te acaba fent un foc immens al posar-se totes juntes.

Vaig sentir la il.lusió de que allò que va començar sent una idea boja de la Pepa, recolzada per uns quants bojos mes,  ja és una realitat palpable. Una realitat innegable i esperançadora.

Tots vàrem sentir l’energia de 16 treballs que conflueixen en una visió comuna: les persones. És la visió d’un país que es construeix des de les persones i per les persones, posant les persones al mig, al davant i al darrere de tot el que fem. Igual que els nostres castellers, el PNV construeix una realitat cimentada en una pinya de persones, que sostenim una visió d’anar amunt, i només ens tenim a nosaltres per construir pis a pis, persona a persona, la realitat que serà el nostre futur i el dels nostres fills. I podem no arribar a carregar aquest castell a la primera, però el que fem servirà, i ho seguirem intentant.

Jo no hi renuncio. No hi renuncio per res ni per ningú. No hi haurà pessimista, ni cínic, ni descregut, ni infeliç convençut, ni suposat pragmàtic, ni opositor o interessat, ni cec a la realitat, ni immobilista, ni simplement persona de bona fe i molta por que em convenci i em faci desistir de voler pensar i actuar com si un món millor fos possible. Diga'm il.lús si vols, i jo et tractaré de cec que no veu mes enllà dels seus nassos, que no s'adona que el món està canviant i que calen maneres diferents de fer les coses, maneres mes humanes, maneres mes plenes de sentit. Diga'm il.lús si vols, però no em facis dessistir de voler el millor.