Inter ACC10 en la seva segona edició, recollint les herències del COPCA i el CIDEM, ha tornat a ser, per a mi, un esdeveniment de referència. Potser el més rellevant en la categoria professional, durant tot el llarg any.
Ho faran bé o malament, cada un farà el seu judici, si s'atreveix a jutjar. Però és incontestable el fet que interACC10 és la gran cita del món empresarial a Catalunya, i és un esdeveniment d'una qualitat, volada i projecció que molts "estats" voldrien tenir.
Per a mi, inter ACC10 es consolidarà com la cita anual en la que la societat econòmica i empresarial catalana, en la seva versió més ample (no ens limitem a les elits), es retroba per donar-se la ma, per prendre's el pols, per albirar el món, potser per fer algun negoci i, sobretot, per agafar la energia per seguir avançant i sent competitiva en el món. Inter ACC10 també significa un punt de proximitat (o reconciliació) entre l'empresa i l'administració pública catalana, a vegades criticada i menystinguda.
La meva experiència a inter ACC10 2009 ha estat interessant, m'ho he passat molt bé, he trobat a molta gent que aprecio o que em convenia trobar, he après i he tret algunes ensenyances. M'he passat el dia al Forum OME i a la Sessió Plenària, que m'interessen les idees, la prospectiva i el debat orientat a l'acció (no soc pas acadèmic jo, ni vull ser-ho). També he aprofitat per tenir dos reunions que em convenia tenir, i per dinar amb els companys i conèixer altres persones.
En resum: ha estat de molt profit, però ha faltat alguna cosa que la comunitat empresarial catalana necessita: LLUM i EMPENTA. M'explico ...
Al llarg de les sessions del Forum OME, incloent la Sessiò Plenària, hem rebut informació i anàlisi, però no hem rebut propostes vertaderament imaginatives o avançades de sortida de Crisi, que consideri un CANVI DE PARADIGMA, i un traspas de segle. Ja ens ho deia l'amic Einstein (o similar), que no podem resoldre un problema dintre del mateix paradigma que l'ha creat. El paradigma que ha creat la crisi actual és el paradigma del S.XX, de la industrialització, el taylorisme, el petroli (i el model d'economia que comporta), i el creixement no sostenible, tant ambientalment com socialment (les extremes desigualtats i manca de consciència). Està esgotat.
ESTÀ ESGOTAT ... ESTÀ ESGOTAT!! (pot donar cops de cua durant 20 anys més, però el concepte està superat ... algú encara ho dubte? que m'escrigui un comentari al peu del bloc i en podrem parlar de tu a tu). Està esgotat, i el qui abans comenci a jugar amb les noves regles de joc, abans deixarà la crisi i abans començarà a aprofitar oportunitats del nou segle. I les noves oportunitats no son només per "fer caixa", si no per viure en plenitud humana.
I necessitem un missatge nou. NECESSITEM UN MISSATGE CLAR D'ENTRADA AL NOU PARADIGME DEL S.XXI.
I aquest missatge no ha arribat des del Forum OME i la Plenària ... Sabeu què ha arribat? Ha arribat por ... POR. "els xinesos se'ns mengen!" ... "el capítol de tancament de l'era de dominació d'Occident"... "Europa pot ser la gran perdedora d'aquesta crisi". Gràcies Claude, m'has ajudat a veure la cara de la por que tinc a dins i a reconèixer que em cal fer un canvi profund.
Durant tot el dia s'han apuntat i definit moltes claus de sortida de la crisi, especialment en forma de dibuix d'escenaris possibles, tendències de com acabaran les coses, i fins i tot d'identificació d'oportunitats sectorials i geogràfiques concretes (gràcies Prof. Rothkoff, i gràcies OME per al vostre anàlisi i concreció).
L'anàlisi fet per la OME, en el Informe Anual i altres publicacions, és bó, acurat i necessari, però no aporta una visió de futur en el sentit que explico (tampoc ho preten, crec). Sí que aporta prospectiva i identificació d'oportunitats, el que sí és necessari en un escenari de sortida de crisi.
Hi ha hagut intents de dibuixar un futur diferent (Carlota Pèrez), d'expresar una forma diferent de fer les coses (Dough Griffin), o una empenta cap al lideratge i l'acció (Peter Bishop), però ni han estat ambiciosos ni contundents, ni han albirat com s'arriba a aquesta sortida. Un excessiu academicisme d'alguns i la por que portàven a sobre altres ha impedit donar aquesti missatge de forma nítida. Cal dir que les eines acadèmiques "usuals" no faciliten el donar una sortida per que estan ancorades en una visió i instruments d'anàlisi pròpis de la crisi i aliens a la sol.lució. Per a mi, tots tres (Carlota, Dough i Peter) han disparat curt.
Durant el dia no hem rebut una proposta que ens faci mirarnos-ho tot de forma diferent, que ens faci ser crítics amb nosaltres mateixos, que ens faci guanyar consciència del que està passant en l'entorn, i que ens obri la porta a fer-ho de forma diferent. Ens han dit que hem de liderar, que hem d'innovar, que hem de fer negocis de forma diferent, però no ens han donat claus per entendre quin tipus de consciència hem de posar en el nostre liderat, quin sentit hem de perseguir amb la innovació, o quina mirada hem de posar en el creixement del talent de la nostre empresa.
De ben segur, cal una nova Energia i una nova Consciència per sortir amb èxit d'aquest Segle, i interACC10 no ens ho ha dit clar.
Enguany inter ACC10 sí ha significat un desplegament de recursos útils per a l'empresa, de tallers, activitats, reunions bilaterals, assessoraments, finançament, coneixement, tecnologies, anàlisi. El que digui que inter ACC10 no li serveix per a res és cec, sord, curt de gambals, músic de carrer / saltimbanqui o, directament, menteix.
InterACC10 ha estat, POTÈNCIA sense LLUM... Per a mi, sol.lucions útils però petites. Ha faltat transmetre una nova VISIÓ d'un futur diferent.
Entradas
