miércoles, 19 de noviembre de 2008

HUSBAND FOR HIRE



IT IS TRUE. I took the picture myself last Saturday in Terrassa. Creative... Isn't it??

(For those who do not read Spanish yet, the guy posting the ad is offering his services for hanging pictures, moving furniture, fixing electric home plugs, taking care of the dog daily walk, etc.)

INNOVATION may be technological and not technological.
INNOVATION is not only for big or important companies.
INNOVATION is not only for companies, but for any one who dares to do things in a different way.
INNOVATION may not be successful... but not doing so is a sure failure.

YOU DARE?

miércoles, 12 de noviembre de 2008

LLAMAME COBARDE si quieres... El Sistema Nacional de Innovación empresarial hace aguas




Acumulo entrevistas en CDTI, CIDEM y otros organismos que constituyen nuestro Sistema Nacional de fomento de la Innovación. Su papel es corregir las disfunciones del mercado para que la innovación (tecnológica o no) llegue al tejido productivo, a la sociedad. Desde otro punto de vista, su función es facilitar que el conocimiento (científico, tecnológico) llegue a las empresas, o se genere en ellas.
Para ello desarrollan políticas públicas y gestionan instrumentos, entre ellos instrumentos financieros como las subvenciones y préstamos. Además de eficaz debe ser eficiente.
Me he encontrado con situaciones estrambóticas, que parecen de todo menos eficientes. Estamos todos de acuerdo en que el gasto de dinero público requiere control. También estamos de acuerdo en que no es aceptable subvencionar cualquier cosa.... Las subvenciones son en régimen de concurrencia competitiva, y debe llevarse el dinero el mejor, el que más se ajusta a la convocatoria y el que tiene un proyecto mejor (dejo aparte la valoración de "qué es mejor?").
Sin embargo este año me han tumbado un proyecto por ser demasiado bueno... Es decir, era un proyecto demasiado avanzado (en grado de innovación y en esfuerzo tecnológico), y la convocatoria parecía que era para "proyectos menores" (de innovación, no de Desarrollo). Sin embargo, no alcanzaba los criterios para la convocatoria de proyectos "de Desarrollo". Es decir, que se creado un vacío entre los proyectos de "innovación" (cerca del mercado, de la industrialización, y lejos del Desarrollo, osea, lejos de la aplicación de un conocimiento nuevo y avanzado). En resumen, que se ha quedado sin dinero por ser avanzado, y otros proyectos con menos esfuerzo, menos riesgo y que aportan menos avance de la técnica han sido subvencionados con el dinero que le hubiera correspondido al proyecto que yo defendí. Esto sí que es un buen incentivo para el desarrollo de la técnica y la toma de riesgos por las empresas!!
Por otros lados (otros organismos) también he sufrido situaciones ineficientes (por no decir patéticas). Se trata de otro proyecto de innovación presentado, una gran inversión industrial que incluia un proyecto de Desarrollo tecnológico como base de esa implantación. Lo presenté en mayo 2007 y me han ido mareando y pidiendo cambios para adaptarlo "a la normativa interna", hasta que el viernes pasado me dijeron, después de un año y medio, que no me daban la ayuda, que no encajaba, que habian cambiado la normativa para cumplir con el encuadramiento comunitario (UE) y, en resumen, que les sabía muy mal pero era tiempo perdido y no le daban ningún dinero a la empresa. El técnico estaba apenado y avergonzado, pero no era su culpa. Todos somos víctimas del "aparato", però arriba del todo hay responsables que deben responder por los errores e ineficiencias. Y no responden... No hay transparencia, no hay responsabilidad....

¿Y quien se va a quejar? Si vamos a la administración a pedir dinero.... ¿¿seré yo quien me enfrente a ellos?? Me gano la vida con esto, no me voy a jugar la reputación y el modus vivendi. Llámame cobarde si quieres...

lunes, 10 de noviembre de 2008

A tale by Txekhov

Why usually people hinder each others in their living? (...) If hate and malice would not exist, people could get an enormous profit from each other.

The Rotchild's violin. Tales, Anton P. Txékhov


¿Per què generalment les persones es fan nosa per viure les unes a les altres? (...) Si no hi hagués odi ni maldat, les persones traurien un profit enorme les unes de les altres.

El violi de Rotchild. Contes,d' Anton P. Txèkhov

viernes, 7 de noviembre de 2008

Reinventant el Management des d'inter ACC1Ó

Fa uns dies es va cel.lebrar la primera edició d'interACC1Ó, sobre innovació, internacionalització i management empresarial. Sens dubte va ser un èxit d'organització i de convocatòria.

De les sessions de Gary Hamel (Reinventant el management del SXXI) + la Taula de Debat de prospectiva de la OME amb tres gurús (PANKAJ GHEMAWAT, YOCHAI BENKLER, JOSEPHINE GREEN) en vaig treure algunes idees que es repeteixen insistentment, i que m'han fet pensar uns quants dies...

* la crisi actual es global (planetària), i marca un canvi ... hi ha coses que no tornaran a ser iguals... i qui s'obstini a fer-les igual, no reeixirà.

* les persones cada día son mes "lliures" (podem escollir on treballar, què fer, etc), més "empowered" (tenim més capacitats i poder), i tenen (exerceixen) major "creativitat". Això els fa mes valuosos i per un altre cantó més difícils de "comprar" o lligar a una determinada feina, tasca, etc.

* el sistema de management actual (i la nostre mentalitat educada durant el S.XX) ens porta a voler manar, controlar i supervisar (que cal fer-ho) per sobre de potenciar, permetre i orientar. Ens va quedar clar que podem "forçar" a una persona a cumplir una disciplina (horari, presència), una diligència (fer una tasca) i potser fins i tot a posar-hi intel.lgència; però no podem comprar/obligar a algú a posar-hi compromís, creativitat i passió ... això ès una elecció personal. Si volem que els treballadors hi posin compromis, creativitat i passió en la feina (les fonts del talent, de la competitivitat del sXX1), cal que ho facin voluntariament, no pas obligats, a contrapel o per que no tenen mes remei..

On tu treballes tenen aquest nou "discurs"? Se'l creuen? El posen en pràctica?

Em va encantar el plantejament i discurs de la JOSEPHINE GREEN de Philips Design.

Per acabar, volia deixar per escrit el que em va semblar el famós PANKAJ GHEMAWAT, gurú del Iese: PEROGRULLO, TOPIC ANTIC, LLOC COMÚ.... No ens cal un guru de IESE o Harward per dir-nos que les fronteres existeixen, que es mes fàcil vendre a Saragossa que a Toulouse degut a l'idioma, la cultura i la normativa... Això ho varem aprendre al curset subvencionat que varem fer qualsevol de nosaltres fa 20 anys a la Cambra de Comerç de qualsevol ciutat o poble.

ROUNDABOUT

I chose this name for my blog because live is a roundabout (tiovivo, rotonda). Sometimes you are up and others you are down, but you are always there, spinning around the center, the axis of your life. Which is your main axis?

You learn about life while living, working, loving and thinking. This has to be about thoughts.

He escollit aquest nom pel meu blog per que la vida és una rotonda, un "tiovivo". A vegades estas a dalt i altre vegades a baix, però sempre hi ets a la vida, donant voltes alrededor d'un eix, d'un centre. Quin és el eix principal de la teva vida?

Aprenem mentre vivim, treballem, estimem i pensem. Tot plegat te a veure amb pensaments, reflexions.