viernes, 6 de julio de 2012

Una cria d’ocell balda per posar el bec entre les reixes


Passo amb la moto pel seu costat i ni tant sols aixeca el cap. Una cria d’ocell balda per posar el bec entre les reixes del desaigües d’una font urbana, i tot i que passo ben a prop fent soroll, sembla que la set o la desesperació és mes grossa que l’ensurt. Es un pollet molt jove, sense la mare.

Una sensació profunda de tristor i desemparament em colpeja el pit, com la d’un nen perdut sense la mare, sol i aterrit, amb set i potser gana. Possiblement lliurat a la seva pròpia sort, sense protecció, i sense possibilitats de tirar endavant el seu projecte de vida.

L’atenció a la circulació em treu d’aquest estat i emoció momentanis. Però alguna cosa queda ... Queda la sensació de la fragilitat de la vida, de que som sempre vulnerables, però sobretot em queda la constància de que tots formem part del mateix, de que les emocions son compartides, i de que no podem ser éssers complets i feliços ignorant els altres éssers i la seva felicitat i plenitud. 

lunes, 21 de mayo de 2012

Vaig sentir la il.lusió de que allò que era una idea boja ara ja és una realitat que no es pot parar. A Catalunya tindrem un Pla Nacional de Valors


200 persones involucrades, treballant durant 7 mesos i fent mes de 100 reunions és el que portem fins ara en la preparació del Pla Nacional de Valors de Catalunya. Hem acabat la fase de diagnòstic i comencem la de línies programàtiques, que portarà a accions. La setmana passada es va fer la presentació de les conclusions dels 16 grups de treball al Conseller Cleries.

Escoltar les conclusions de tot aquest treball és una experiència que toca, que no deixa fred, que fa pensar i que, sobretot, fa sentir.  Vaig sentir la força d’una societat que s’organitza per a construir un futur millor i  la força d’unes persones que malden per veure el món d’una forma positiva, innovadora i, des d’alguns punts de vista, arriscada. Vaig sentir la força d’una nació que s’esforça per trobar maneres de ser i d’actuar pròpies. Una nació que no està en les estructures rígides d’un estat però que tampoc te els recursos d’un estat per a garantir la seva supervivència. 

I és que a Catalunya o fem les coses d’una altre manera o no ens en sortirem. Sense grans pressupostos, amb deutes que no se’ns retornen, sense inversions, sense capacitat per recaptar, sense exèrcit (no em cal a mi...), sense poder decidir tantes coses sobre l’educació dels nostres fills, sense poder relacionar-nos amb els altres països com iguals, sense projecció d’estat, sense poder fer polítiques pròpies d’infrastruectures i sense tantes altres coses que no tenim, o juguem les nostres cartes o no hi tenim res a pelar.

Vaig sentir l’emoció que sorgeix tímidament d’un racó del cor però acaba brollant descontrolada al trobar-se amb les emocions de 200 cors mes. Va ser com una petita flama que guardes en un racó i que sense adonar-te acaba fent un foc immens al posar-se totes juntes.

Vaig sentir la il.lusió de que allò que va començar sent una idea boja de la Pepa, recolzada per uns quants bojos mes,  ja és una realitat palpable. Una realitat innegable i esperançadora.

Tots vàrem sentir l’energia de 16 treballs que conflueixen en una visió comuna: les persones. És la visió d’un país que es construeix des de les persones i per les persones, posant les persones al mig, al davant i al darrere de tot el que fem. Igual que els nostres castellers, el PNV construeix una realitat cimentada en una pinya de persones, que sostenim una visió d’anar amunt, i només ens tenim a nosaltres per construir pis a pis, persona a persona, la realitat que serà el nostre futur i el dels nostres fills. I podem no arribar a carregar aquest castell a la primera, però el que fem servirà, i ho seguirem intentant.

Jo no hi renuncio. No hi renuncio per res ni per ningú. No hi haurà pessimista, ni cínic, ni descregut, ni infeliç convençut, ni suposat pragmàtic, ni opositor o interessat, ni cec a la realitat, ni immobilista, ni simplement persona de bona fe i molta por que em convenci i em faci desistir de voler pensar i actuar com si un món millor fos possible. Diga'm il.lús si vols, i jo et tractaré de cec que no veu mes enllà dels seus nassos, que no s'adona que el món està canviant i que calen maneres diferents de fer les coses, maneres mes humanes, maneres mes plenes de sentit. Diga'm il.lús si vols, però no em facis dessistir de voler el millor.

jueves, 2 de febrero de 2012

Pla Nacional de Valors ¿Què ens passa a Catalunya?


Fins on jo conec, no hi ha cap altre país al món que tingui un govern que impulsa un Pla Nacional per al foment dels Valors.

Son bojos o estem il.luminats?

El PN de Valors és un projecte transversal a totes les Conselleries, desenvolupat a la Conselleria de Benestar Social i amb el suport del President de la Generalitat. Si és que som bojos, sembla que ja en son uns quants. Ja fa uns mesos que funciona, amb 13 grups de treball d'experts i tota una mecànica de legitimació i validació que garanteix que els resultats si no son bons al menys no siguin dolents, i que siguin suficientment representatius. Probablement el resultat serà bo. On de debó ens la jugarem serà a l'hora de dotar de pressupost per a les accions… per sort o per desgràcia, això passarà d'aquí un parell d'anys, crec recordar.

Sense embuts et diré que cal ser valent per a tenir aquesta iniciativa tant innovadora. La gent que ho ha fet és valenta i amb visió de futur. Jo prefereixo que facin això que no que facin la "guerrilla" política amb Madrid, o qualsevol altre acció tàctica o de curt termini. Sovint tots ens queixem de la crisi, de com estàn les coses, de que no sabem on anirem a parar, i de moltes coses mes. Hi ha moltes veus que diuen que no és una crisi econòmica ni financera, si no una crisi de valors o fins i tot d'era. Canvi d'Era, de l'antic al Nou Paradigma, etc, etc.

El que és cert és que el món avui i demà serà diferent del que ha estat fins ara. Evidències no en falten, i no les repetiré aquí. El que ja tenim i el que ve és incertesa i caos… Llavors, si quasi tot canvia, què queda? Doncs queda només allò que les persones tenim dintre: el que sabem, les experiències viscudes i els valors… potser alguna cosa mes, com els ideals i la espiritualitat que cada persona tenim "de naixement"… i no parlo de dogmatismes ni religions.

Cal cuidar-nos d'això o estarem desorientats, cecs, perduts. Construir uns valors que ens ajudin a viure en la incertesa és com donar-nos un far a la nit o un flotador per a no enfonsar-nos en un mar fosc i fred.

Dígues-li il.luminat, pero jo sí vull un Pla, una actuació que ens ajudi a construir una societat on jo i els meus fills poguem viure-hi. Potser l'error no és el fer un Pla Nacional de Valors però serà no prendre'ns-el seriosament i no donar-li el pressupost que li cal. Ja veurem...