JA N'HI HA PROU DE TENIR POR

(un article d'opinió que m'ha publicat a la revista econòmica Rotonda B30, edició febrer 2013)

Estem ja cansats de tenir por. Portem ja massa temps en aquesta situació de crisis de tots tipus i per totes bandes, i ja no en volem mes d’això. Ja en tenim prou de viure encongits i esporuguits.

De les darreres 10 converses que he tingut amb empreses de diferents tamanys i sectors, en quasi bé la meitat he vist que hi havia directius que estaven ja en una posició personal diferent a la d’aquells que viuen encongits en la por i el bloqueig de decisions, i només veuen les desgràcies i la negativitat. Aquests altres directius brillaven amb l’il.lusió de tenir reptes nous, de fer coses diferents, d’aprendre a gestionar amb allò que tenen en comptes d’allò que voldrien tenir, d’acceptar el que hi ha i de confiar en la vida per que sempre ofereix sortides. Aquestes persones acostumen a estar o dirigir empreses que, com els organismes vius, han fet la seva adaptació al nou medi, han canviat les energies que les governen, i s’han bolcat en l’humanisme i la col·laboració.

Potser no hi ha receptes infal·libles per fer això, però sí que hi ha factors comuns en tots ells. Per resumir-ho: no deixar-se caure en el pessimisme de l’entorn, no preocupar-se pel que no depèn de nosaltres i, sobretot, gestionar amb valors, veure les persones com persones i fomentar la col·laboració autèntica.

Els valors funcionen en nosaltres com una inesgotable font d’energia i motivació que tenim sempre dintre. Quan vivim en els nostres valors, som persones energètiques, incansables, compromeses i il.lusionades; i som capaços de quasi tot. Quan no hi vivim; doncs tot el contrari. Com a gestors de nosaltres i  també d’altres, hem de cuidar molt de viure en els nostres valors i de no impedir que els nostres equips hi visquin també. Per dir-ho clar i català: si la pela és la pela i prou, no anirem bé.

Posar la persona al mig de tot és una macro tendència que estem ja albirant en la societat. Aquesta va camí de conjugar el “jo soc” en comptes del “jo tinc” o el “jo faig”, per que el paradigma del benestar material se’ns desmunta. No ens ha fet feliços com ens semblava, i les persones estem fent ja un viatge cap a llocs diferents, mes interiors i mes humans. També a l’empresa, necessàriament. Prestar atenció als nostres valors personals i empresarials i cuidar de la seva integritat i foment és una de les tasques de gestió empresarial més agraïdes, que mes rendiments ofereix i mes benestar proporciona a tots. Però cal fer-ho de forma autèntica, honesta, sostinguda i sense manipulació.

Un altre factor comú que he observat en els empresaris i empreses que actualment estan tirant endavant és el foment de la col·laboració entre les persones i entre les empreses. Tanmateix, aquesta és també una de les macro tendències de la societat, que arriba a l’empresa com a element clau de competitivitat empresarial per al present i el futur.

Col.laborar de debò entre les persones es una millora empresarial essencial, com la internacionalització i la innovació, i que no requereix quasi cap inversió. En la col.laboració generativa i apreciativa trobem una increïble capacitat de crear situacions i coses noves i de valor; tot i les circumstàncies adverses.

Tant el treball en valors com la col·laboració a l’empresa son tècniques i actituds al nostre abast. Quan ens decidim de forma valenta a mirar a les persones com a persones completes, mental, física, emocional i espiritualment; i les posem al mig dels nostres negocis (com a treballadors, clients, proveïdors o grups d’interès) ens mourem a un estadi de mes prosperitat i benestar per a tots.

Vaig sentir la il.lusió de que allò que era una idea boja ara ja és una realitat que no es pot parar. A Catalunya tindrem un Pla Nacional de Valors

200 persones involucrades, treballant durant 7 mesos i fent mes de 100 reunions és el que portem fins ara en la preparació del Pla Nacional de Valors de Catalunya. Hem acabat la fase de diagnòstic i comencem la de línies programàtiques, que portarà a accions. La setmana passada es va fer la presentació de les conclusions dels 16 grups de treball al Conseller Cleries.

Escoltar les conclusions de tot aquest treball és una experiència que toca, que no deixa fred, que fa pensar i que, sobretot, fa sentir.  Vaig sentir la força d’una societat que s’organitza per a construir un futur millor i  la força d’unes persones que malden per veure el món d’una forma positiva, innovadora i, des d’alguns punts de vista, arriscada. Vaig sentir la força d’una nació que s’esforça per trobar maneres de ser i d’actuar pròpies. Una nació que no està en les estructures rígides d’un estat però que tampoc te els recursos d’un estat per a garantir la seva supervivència. 

I és que a Catalunya o fem les coses d’una altre manera o no ens en sortirem. Sense grans pressupostos, amb deutes que no se’ns retornen, sense inversions, sense capacitat per recaptar, sense exèrcit (no em cal a mi...), sense poder decidir tantes coses sobre l’educació dels nostres fills, sense poder relacionar-nos amb els altres països com iguals, sense projecció d’estat, sense poder fer polítiques pròpies d’infrastruectures i sense tantes altres coses que no tenim, o juguem les nostres cartes o no hi tenim res a pelar.

Vaig sentir l’emoció que sorgeix tímidament d’un racó del cor però acaba brollant descontrolada al trobar-se amb les emocions de 200 cors mes. Va ser com una petita flama que guardes en un racó i que sense adonar-te acaba fent un foc immens al posar-se totes juntes.

Vaig sentir la il.lusió de que allò que va començar sent una idea boja de la Pepa, recolzada per uns quants bojos mes,  ja és una realitat palpable. Una realitat innegable i esperançadora.

Tots vàrem sentir l’energia de 16 treballs que conflueixen en una visió comuna: les persones. És la visió d’un país que es construeix des de les persones i per les persones, posant les persones al mig, al davant i al darrere de tot el que fem. Igual que els nostres castellers, el PNV construeix una realitat cimentada en una pinya de persones, que sostenim una visió d’anar amunt, i només ens tenim a nosaltres per construir pis a pis, persona a persona, la realitat que serà el nostre futur i el dels nostres fills. I podem no arribar a carregar aquest castell a la primera, però el que fem servirà, i ho seguirem intentant.

Jo no hi renuncio. No hi renuncio per res ni per ningú. No hi haurà pessimista, ni cínic, ni descregut, ni infeliç convençut, ni suposat pragmàtic, ni opositor o interessat, ni cec a la realitat, ni immobilista, ni simplement persona de bona fe i molta por que em convenci i em faci desistir de voler pensar i actuar com si un món millor fos possible. Diga'm il.lús si vols, i jo et tractaré de cec que no veu mes enllà dels seus nassos, que no s'adona que el món està canviant i que calen maneres diferents de fer les coses, maneres mes humanes, maneres mes plenes de sentit. Diga'm il.lús si vols, però no em facis dessistir de voler el millor.

Pla Nacional de Valors ¿Què ens passa a Catalunya?

Fins on jo conec, no hi ha cap altre país al món que tingui un govern que impulsa un Pla Nacional per al foment dels Valors.

Son bojos o estem il.luminats?

El PN de Valors és un projecte transversal a totes les Conselleries, desenvolupat a la Conselleria de Benestar Social i amb el suport del President de la Generalitat. Si és que som bojos, sembla que ja en son uns quants. Ja fa uns mesos que funciona, amb 13 grups de treball d'experts i tota una mecànica de legitimació i validació que garanteix que els resultats si no son bons al menys no siguin dolents, i que siguin suficientment representatius. Probablement el resultat serà bo. On de debó ens la jugarem serà a l'hora de dotar de pressupost per a les accions… per sort o per desgràcia, això passarà d'aquí un parell d'anys, crec recordar.

Sense embuts et diré que cal ser valent per a tenir aquesta iniciativa tant innovadora. La gent que ho ha fet és valenta i amb visió de futur. Jo prefereixo que facin això que no que facin la "guerrilla" política amb Madrid, o qualsevol altre acció tàctica o de curt termini. Sovint tots ens queixem de la crisi, de com estàn les coses, de que no sabem on anirem a parar, i de moltes coses mes. Hi ha moltes veus que diuen que no és una crisi econòmica ni financera, si no una crisi de valors o fins i tot d'era. Canvi d'Era, de l'antic al Nou Paradigma, etc, etc.

El que és cert és que el món avui i demà serà diferent del que ha estat fins ara. Evidències no en falten, i no les repetiré aquí. El que ja tenim i el que ve és incertesa i caos… Llavors, si quasi tot canvia, què queda? Doncs queda només allò que les persones tenim dintre: el que sabem, les experiències viscudes i els valors… potser alguna cosa mes, com els ideals i la espiritualitat que cada persona tenim "de naixement"… i no parlo de dogmatismes ni religions.

Cal cuidar-nos d'això o estarem desorientats, cecs, perduts. Construir uns valors que ens ajudin a viure en la incertesa és com donar-nos un far a la nit o un flotador per a no enfonsar-nos en un mar fosc i fred.

Dígues-li il.luminat, pero jo sí vull un Pla, una actuació que ens ajudi a construir una societat on jo i els meus fills poguem viure-hi. Potser l'error no és el fer un Pla Nacional de Valors però serà no prendre'ns-el seriosament i no donar-li el pressupost que li cal. Ja veurem...